El principi de l’edat mitjana va estar marcada per l’influència dels romans. La posició geogràfica de l’imperi bizantí, ja que Constantinopla era el centre comercial, cultural, polític i religiós del món occidental, va facilitar la fusió d’estils. Els mobles eren molt semblants als dels romans. Fins el segle VII no van existir armaris ni calaixeres, però com que els bizantins eren homes d’estudi van crear taules per escriure (escriptoris).
Als voltants del s. VII, la cultura musulmana estesa pel l’Orient Mitja i el nord d’África, va influenciar molt a l’art bizantí tardà a Espanya. Es caracteritzava pels motius geomètrics i florals (arabescos).
Romànic
En el segle X, es van crear al voltant de castells i esglésies noves ciutats emmurallades. Les arts domèstiques es van desenvolupar com si comencessin de nou.
El mobiliari era únicament el necessari. Com que passaven temporades en un o altre castell, es van veure obligats a construir dos tipus de mobles: els immòbils i pesats, anomenats “dorments”, i els de fàcil transport. La paraula moble ve del francès “meuble”, que significa mòbil.
Els mobles eren de construcció molt simple, massissos, units amb travesses i claus. No utilitzaven juntes ensamblades. L’ornamentació era geomètrica, clàssica i floral. Representen la figura humana de forma no realista.
El moble base era l’arca, que servia d’armari, seient o taula. L’arcó medieval es decorava amb talles, pintura i treballs de forja. Eren habituals els bancs i tamborets de quatre potes. Les taules eren unes potes i una fusta tapades amb una tela. Van començar a fer armaris i els llits eren amb potes tornejades, capçals molt alts i dosel, sempre tapat amb teles i tapisseria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada