Les peces de mobiliari més antigues que es coneixen provenen de la civilització egípcia. S’han conservat milers d’anys gràcies al costum d’omplir les tombes de nombrosos objectes: tot el necessari perquè el difunt pogués viure una altra vida al més enllà, i també pel perfecte hermetisme i la poca humitat que hi havia dins. Aquestes circumstàncies no s’han donat a cap altra cultura antiga.
Les peces de mobiliari més antigues que es conserven son de la primera i segona dinasties (del 3000 al 2700 a.C.) i les que tenen més qualitat pertanyen a la divuitena dinastia (del 1550 al 1300 a.C.).
S’han trobat caixes i cofres. També llits estrets, elevats uns trenta centímetres del terra i inclinats de manera que el cap queda una mica més alt que els peus. A més, s’han descobert bancs plegables i rígids, cadires amb el respatller i seient entapissat, mobles amb calaixos, taules i cavallets.
Com que a Egipte la fusta autòctona no era molt bona (predominava l’àlber, el sicòmor i l’acàcia) només aconseguien fer taulers petits, per això van perfeccionar la tècnica de l’ensamblatge com l’encadellat i la cua de milà. Els claus eren clavilles de fusta. I amb el descobriment de les coles van sorgir els xapats.
L’aristocràcia i el poder importaven fustes de l’Orient Mitjà, com el cedre i el pi. Els trons de Tutankamon son un bon exemple de l’habilitat i la tècnica d’aquests artesans tan antics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada