Història del moble: El Renaixement

Avui una mica més d’història: El Renaixement

A mitjans del segle XIV, Itàlia va viure una recuperació estètica de l’antiguitat greco-romana. Aquest període  s’ha anomenat Renaixement, i va ser el començament de l’Edat Moderna.

Aquest estil és va estendre ràpidament per tot Europa. Els palaus els van fer més habitables i amb més mobles en el seu interior, i en aquests, escultures i motllures policromades, estucs, incrustacions de pasta i de fusta (marqueteria), marfil i pedres de colors.

Els mobles característics del Renaixement són: el “cassapanca” (banc i bagul a la vegada), el “cassone” (cofre decorat que recorda el sarcòfag romà) i el “esgabello” (petita cadira molt treballada).

                    

A la França de principis del segle XVI, l’ornamentació dels mobles es va omplir de molts detalls i es va utilitzar el roure i la noguera. El moble més representatiu va ser el “dressoir” (aparador derivat del cassone italià). Es va desenvolupar la taula extensible i, a finals del segle XVI, la cadira giratoria.

A Espanya, durant la mateixa època, es va produir un estil molt característic. A causa de la gran influència musulmana es va desenvolupar l’estil “Mudejar”. I la gran afluència de plata a bon preu va ser la base de l’estil “Plateresco”.

El moble més conegut d’aquesta època és el bargueño. Es tracta d’un bagul amb molts calaixos amb el frontal abatible, que es feia servir d’escriptori.

A Anglaterra, durant el període Tudor, les noves mansions van començar  a tenir més comoditat en el mobiliari. La taula de menjador va passar a tenir una posició permanent en el centre del menjador. Es va començar a fer el moble tornejat i el baldaquí, i al final del regnat d’Isabel I va augmentar l’us d’entapissats en cadires i butaques.