A principi del segle XIII, la tècnica de la fusteria anava avançant lentament. Era l’època on es començaven a iniciar els professionals de la fusta i els gremis d’artesans.
L’ornamentació es va fer més realista, i el material bàsic va ser la fusta, sobretot el roure. Van treballar molt més les motllures. Es va començar a construir mobles més lleugers, ja que es feien amb una espècie de xassís amb panells.
Van perfeccionar els armaris, la gran taula i l’aparador obert per la vaixella amb calaixos per guardar objectes petits, com a mobles de menjador. Va ser habitual l’us d’escambells i cadires plegables.
A mitjans del segle XIV, el moble deriva directament de l’arquitectura gòtica. A Alemanya van descobrir el molí de serrar i així van aconseguir panells més estrets i es van desenvolupar els encadellats.
La decoració ornamental, que en alguns mobles era molt rica, també es va impregnar de l’estil de l’arquitectura gòtica. Els baldaquins es van estendre amb llits, bancs i trons. També apareixen nous i variats seients, però al ser una mica incòmodes, inventen els coixins. El moble més característic d’aquesta època era l’arca.
Els elements del gòtic, van ser empleats a tot el segle XV i entrat el XVI per la fabricació de mobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada